L'aula d'informàtica

Quina és la millor organització de l’aula quan necessitem que cada alumne tinga un ordinador?

Moltes aules d’informàtica disposen els ordinadors en fileres, cara a la pissarra o el professor. Aquesta disposició dificulta el pas del professorat per vore que fan els alumnes.

Un altre model és el de ferradura, on tots els ordinadors estan arrimats a les parets. D’aquesta forma, el docent sí pot arribar fàcilment a tots els alumnes, però si és necessari explicar alguna cosa, els alumnes estan d’esquenes al professor. 

Personalment, pense que la millor forma d’organitzar una aula amb ordinadors es una filera perpendicular a la pissarra. D’aquesta manera els ordinadors estan accessibles, i els alumnes poden atendre còmodament a qualsevol explicació necessària. 

Maquinari TIC

Per a què serveixen les TIC? Per a considerar-nos més moderns però seguir utilitzant una metodologia tradicional, o per aprofitar els recursos que ens ofereixen?

En aquest vídeo una professora ensenya als seus alumnes les taules de multiplicar, fent servir una metodologia molt tradicional: la memorització. Els alumnes aprenen la taula del dos a base de repetir-la fins memoritzar-la. En un moment donat, el director informa que dotaran l'escola amb noves tecnologies per millorar-la i oferir un ensenyament més modern. Però, tot i que ara tots els alumnes tenen un ordinador i l'aula està proveïda d'un projector, una pissarra digital i un televisor, la professora continua impartint la classe igual que ho feia abans, i els alumnes continuen aprenent de forma tradicional.

No es tracta doncs d'una qüestió de tecnologia, sinó de pedagogia. Un ensenyament modern no vol dir tindre els últims aparells tecnològics a l'aula. Es tracta però, de saber traure els avantatges que aquests poden aportar per fer un bon ús de les TIC. Les hem d'utilitzar però amb una metodologia innovadora. No es tracta de convertir el projector amb la pissarra tradicional, sinó d'aprofitar els recursos que aquestes ens ofereixen i que eren impossible d'imaginar quan sols teníem una pissarra i un guix. 

Per tant, el docent és el primer que s'ha de modernitzar. Adapatar-se al canvi i a les noves metodologies, i no únicament ensenyar-se a projectar una taula de multiplicar sobre una pissarra digital. Ha d'aprendre com pot ensenyar als alumnes d'una forma més interactiva, especialitzada i adaptable a les característiques de l'alumnat.

Aprenentatge a Internet

Internet no és sols una font quasi inesgotable d'informació que podem utilitzar per ensenyar, també hi ha una gran varietat de propostes per aprendre. Si la setmana passada vèiem quines possibilitats ens oferia la xarxa pel que fa a fonts de consulta, aquesta he descobert un altre tipus de pàgines: aquelles que inciten, com si d'un motor es tractara, a iniciar l'aprenentatge. Pàgines que desperten la curiositat de l'aprenent per voler saber més i més i promouen l'autoaprenentatge. Parle de les webquest, les caceres del tresor, els blocs i les wikis. 

Les Webquest són plataformes online orientades a la investigació en les quals es proposa als participants una tasca o problema per tal que els alumnes cerquen informació, investiguen i la transformen per extraure les seues pròpies conclusions. És a dir, són propostes didàctiques de recerca guiada. Tota la informació utilitzada prové de la xarxa i estan dissenyades perquè l'alumnat aprenga a utilitzar la informació que té al seu abast. El disseny d'una webquest pot variar però totes tenen la mateixa estructura: Introducció, Tasca, Procés, Avaluació i Conclusió. Perquè vegeu un exemple, Amb la llengua a les mans, els poemes visuals i Fem un còmic! Fem una història gràfica!  són dues webquests relacionades amb l'àrea d'Educació plàstica i visual.

Una altra proposta d'aprenentatge a internet són les caceres del tresor. Aquestes són activitats en què  es proposa a l'alumne una sèrie de preguntes i un llistat de direccions webs d'on es pot traure la informació per contestar-les. Generalment hi ha també una última pregunta o "Gran pregunta", on hauran d'integrar i demostrar els coneixements adquirits durant el procés. La cacera del tresor Gaudí o La perspectiva són exemples útils per a la nostra especialitat.

Els blocs són diaris interactius personals on l'autor pot introduir articles amb data de publicació. Cada bloc té el seu propi tema i l'autor va afegint notícies, opinions, articles, enllaços a altres recursos web... A més hi ha la possibilitat d'una comunicació autor-lector gràcies als comentaris que es poden escriure a cada entrada. Un bloc pot ser un potent recurs per a l'aula, com per exemple en el bloc Educació visual i plàstica.

Per acabar, cal parlar també de les wikis. La seua característica principal és que són webs que es creen col·lectivament amb les aportacions dels d'usuaris que les poden editar en qualsevol moment. Una wiki molt interessant per a EPV és la Wikipaintings visual art encyclopedia, que la podem trobar en anglès, espanyol o portuguès entre altres llengües.

L'aprenentatge a internet és una realitat. Avui en dia, la xarxa pot ser des d'un reforç per a l'ensenyament tradicional a les aules fins a un espai propi d'aprenentatge que propicia els cursos a distància i es converteix en la pròpia aula. Una aula, clar està, virtual.

Informació a Internet

Aquesta setmana he estat navegant per la xarxa. Una xarxa formada per milions de fils que, ben aprofitats, ens poden ser molt útils com a docents.

A internet hi ha portals educatius on podem trobar un gran nombre d'enllaços a propostes educatives, notícies, concursos, formació...

També podem trobar una gran varietat de pàgines web amb recursos educatius en la nostra llengua, perfectes per ampliar la nostra tasca de professors. Els alumnes poden interactuar amb la web i d'aquesta manera aprendre d'una forma més lúdica.

Una de les webs que més m'ha agradat és la wiki que ha creat la professora d'educació visual i plàstica de l'escola Jesus-Maria Cludina Thévenet. Pense que em pot servir molt quan siga docent perquè hi ha una gran varietat de temes i informacions molt útils per treballar a classe.

Personalment opine que hem d'aprofitar aquesta eina que se'ns presenta perquè és una forma d'acostar-nos a un alumnat que és natiu digital. Sols veig un inconvenient: els nostres centres encara no ho són. Falten recursos a les aules que facen possible aquesta realitat. De moment, però, podem recomanar aquestes pàgines als nostres alumnes per tal que practiquen a casa el que s'ha vist a classe.

Portals educatius

Abans, quan necessitàvem materials per ampliar els continguts vistos a classe, recorríem a les biblioteques. Ara podem fer-ho també als portals educatius. En destaquem tres en la nostra llengua:

• Edu3.cat és un portal amb una estructura clara i senzilla. En la pàgina principal ens proposen les diferents matèries educatives. Si fem clic en la que ens interessa ens dirigeix a un llistat de recursos relacionats amb ella. A la part dreta de la pàgina d'inici també hi ha altres recursos interdisciplinaris: una àrea professorat, recursos audiovisuals (molt interessants) i una programació educativa.

• El portal EDU365.CAT té una estructura un poc més complexa. La pàgina principal s'organitza en diferents columnes segons el contingut: Etapes, Llegeix, Crea, Juga, Imagina, Internet segura, Novetats i Notícies i activitats. En cada apartat hi ha nombrosos enllaços que ens ajudaran en la nostra tasca com a docents.

 

• El XTEC és el més complex de tots els tres portals. Hi ha molta informació i és més fàcil perdre's navegant. Entre els seus apartats de la pàgina d'inici trobem: Agenda, Als centres, Juga i aprèn, Destaquem, D'intetès i Premis i concursos. També hi ha un apartat amb enllaços a altres portals i a blocs educatius. Però al menú superior trobem encara més seccions com Centres, Formació, Projectes o Serveis educatius.

  Amb la quantitat de propostes educatives que ens ofereixen aquests portals és quasi impossible no trobar allò que busquem. L'únic inconvenient possible és que no tots els enllaços són en català.

TILC: Comunicació a Internet

Aquesta setmana he explorat el món de les xarxes socials. He estat navegant per diverses xarxes socials, però en aquesta entrada voldria parlar-vos d’una en concret, de Pinterest. 

Pinterest és una xarxa social que permet als seus usuaris trobar, filtrar, organitzar i compartir imatges i vídeos que hi ha a internet. Els usuaris poden crear i organitzar per temes col·leccions d’imatges que es distribueixen de forma molt visual en una espècie de taulers anomenats pinboards. A través dels pinboards es classifiquen els continguts i els usuaris poden seguir els d’altres persones per tal d’acomplir l’objectiu principal d’aquesta xarxa social: unir a persones de tot el món a través de les coses que troben interessants, tal i com fa referència el seu nom (Pinterest = Pin + interest, “enganxa els teus interessos”). 

Aquest tipus de xarxa social basada en imatges (igual que Instagram, Flickr o Facebook) poden ser utilitzades amb finalitats educatives. Pel que fa a la meua especialitat, l’educació plàstica i visual, poden ser un recurs molt potent tant per difondre els treballs dels alumnes com per fer-los arribar exemples d’altres parts del món físic i virtual. Podem utilitzar xarxes com Pinterest per crear pinboards amb exemples de les activitats que han de fer o altres amb imatges del que els alumnes han fet. També es poden seguir els pinboards creats per altres instituts i veure així què és el que fan els seus companys d’altres centres.

Una altra xarxa social que he descobert aquesta setmana és Twitter. Ja havia sentit parlar d'ella, però ara ja en sóc usuària. Pots seguir-me a @ticcattoc

Tecnologia mòbil i ensenyament

L'ús del mòbil a classe es vist per molts professors com un problema. Els alumnes poden distraure's, copiar, jugar o escriure missatges amb altres companys. Per aquesta raó els reglaments interns dels centres en prohibeixen el seu ús.

Però, totes estes accions no autoritzades són conseqüència dels aparells telefònics?

Quan jo anava a l’institut ja existien els mòbils, era la època en què estaven posant-se de moda. Els joves començàvem a tindre'n, però no tots. Eren els telèfons mòbils de la primera o segona generació, aquells que sols s'utilitzaven per a escriure SMS i trucar (de vegades ni això perquè les tarifes planes no eren una opció, i les convencionals no eren aptes per a la paga setmanal d'un adolescent). En tot cas, els mòbils existien però tenien una presència menor que la que gaudeixen actualment.

Tot i no tindre mòbil per a distraure'ns, ho fèiem igualment. A la manera analògica: hi havia professionals que resumien tot un tema en una xicoteta peça de paper, ideal per a ser camuflada el dia de l'examen; les llibretes de quadres es convertien en improvisats taulers del 3 en ratlla i ens enviàvem notetes de paper que passaven per tots els companys de la classe fins arribar al seu destinatari.

Potser els mòbils faciliten ara totes aquestes distraccions, però ni són el causant ni amb la seua prohibició desapareixeran. En canvi sí es poden utilitzar d'una manera més productiva pel que fa a l'ensenyament. Són una finestra a tota la informació en qualsevol lloc i moment. Hui en dia portem molt més que un aparell electrònic a les butxaques. I els nostres alumnes en són conscients.

Ahir vaig tindre l’ocasió d'estar a una aula d’educació plàstica i visual de 1r de l'ESO. Estaven preparant uns fons per a un treball i els vaig sentir en dues ocasions referir-se a aquests aparells. En una d'elles no sabien com dibuixar un animal en concret, necessitaven referències del món real. I el comentari va ser: "trau el mòbil i ho mirem". Qualsevol dubte pot ser resolt en el moment.

Com a professors hem de saber aprofitar aquest potent recurs i no limitar-nos a prohibir-lo únicament pels seus possibles inconvenients. Està clar que no s'ha de permetre per a un ús continu en el que es permeten activitats no pròpies de l'ensenyament, però si s'haurien d'aprofitar tots els avantatges que disposa.

PD: Aquesta entrada ha estat escrita des d'un telèfon intel·ligent durant un trajecte del tren de rodalies. Totes les possibilitats de la xarxa, en qualsevol lloc i en qualsevol moment.

Núvol de paraules

Avui vull mostrar-vos el núvol de paraules que he creat gràcies a l'aplicació Wordle, una ferrament molt simple i intuïtiva que vos permetrà crear sorprenents núvols de paraules amb uns pocs clics. Entra, experimenta i crea! :D

La llengua i les TIC

L'entrada d'avui va dedicada als diccionaris perquè què hi faríem sense ells? Ho saben tot, de qualsevol paraula que desconegues ells sabran donar-te un significat exacte i precís. 

Alguns són més breus i amb quatre indicacions et solucionen el dubte. Altres, en canvi, s'extenen més i t'informen, no només del significat de les paraules, sinó d'altres aspectes com ara l'etimologia, la pronunciació,etc). Hi ha aquells que saben molts idiomes i et poden traduir qualsevol paraula a altres llengües. També els específics, els que sols saben d'una determinada matèria, però en saben molt d'ella. Estan els que són en paper i que ens fan repassar la posició de les lletres a l'abecedari; però també els diccionaris online : escrivim allò que no sabem, fem un clic i ens donen ràpidament el resultat.

Abans només els trobàvem en paper, voluminosos o no tan grossos, i des de fa poc s'han traslladat també al món virtual. D'aquests últims vaig a parlar avui. 

De diccionaris en català en tenim uns quants, però els que són reconeguts com a normatius són el DIEC2 (màxima autoritat de la llengua catalana) i, pel que fa a la varietat dialectal del valencià, el SALT, reconegut per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. 

Altres diccionaris de definicions són el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana (diccionari que no sols mostra el significat d'una paraula, sinó també a quina família pertany i el seu origen etimològic) i el http://www.diccionari.cat/ (aquest, a més de la definició, la família i l'origen etimològic, mostra també la seua separació sil·làbica).

El diccionari català-valencià-balear recull totes les accepcions que té una paraula segons la regió. També inclou l'etimologia, la fonètica de cada zona, refranys, sinònims i altres informacions útils.

Pel que fa als diccionaris escolars, cal anomenar el DIDAC, un diccionari molt didàctic amb fitxes il·lustrades per aprendre la llengua. I quant a les llengües d'especialitat, el termcat ens permet realitzar la consulta per àrees temàtiques.

També tenim l''OPTImot, que és un metadiccionari que permet consultar en una sola recerca diverses fonts.

I deixant els diccionaris de definicions passem als d'equivalències. El SALT, ja anomenat abans, també ofereix la possibilitat de traduir del valencià al castellà i al francés, i a l'inversa. Però la gran revolució que trobem amb les noves tecnologies, i que era impossible als diccionaris tradicionals de paper, és el fet de poder traduir amb un sol clic oracions completes (fins i tot textos) i no una única paraula. Aquest és el cas del traductor Apertium, que permet traduir del català al castellà, aranés, occità o anglés i a l'inrevés. A més, aquest traductor també contempla la varietat dialectal del valencià. Per exemple, la frase castellana 

Mi niña bruja de ojos rojos se mira al espejo y coge la escoba antes de salir volando.

es traduiria diferent segons activarem l'opció espanyol-català (exemple 1) o l'opció espanyol-català (valencià) (exemple 2):

La meva nena bruixota d'ulls vermells es mira al mirall i agafa l'escombra abans de sortir volant.

La meua xiqueta bruixota d'ulls rojos es mira a l'espill i agafa la granera abans d'eixir volant.

Bé, he dit abans que els diccionaris ho saben tot, però no és del tot cert. De vegades hi ha paraules que tenen un ús ben viu i actiu en un àmbit tan local que poden ser desconegudes al passar al poble del costat i que no apareguen al diccionari. Per exemple, al meu poble diem borles al gra de dacsa que en torrar-se s'obri en forma de flor. Sí, a allò que solem menjar per acompanyar una pel·lícula. I vosaltres, com ho dieu?

Llapis i... acció!

Amb aquesta entrada voldria recomanar el següent vídeo. Es tracta d'un extracte del Telenoticies migdia de TV3 del dia 8 d'octubre del 2013 on anuncien l'exposicó Llapis i... acció! Roser Capdevila dibuixa al Palau Robert de Barcelona . 

L'he triat per diversos motius. D'una banda, pels bons records d'infantesa, quan arribava de l'escola i seia a veure Les tres bessones. Quantes coses que ens van ensenyar Anna, Helena i Teresa. Contes i més contes (des del Patufet fins La volta al món en 80 dies, passant per El Quixot o Helena de Troia), però també la vida d'altres personatges històrics com Leonardo Da Vinci, Amadeus o Gutenberg. Per tant, és un bon exemple de com podem utilitzar les TIC per ensenyar d'una manera més amena i divertida.

D'altra banda, l'he triat per el meu vessant artístic. He estudiat Belles Arts i considere que Capdevila és una excel·lent il·lustradora. Els seus contes i dibuixos han captivat a milers de nens, fomentat l'interés per la lectura. 

I l'últim motiu és per fer un xicotet homenatge a una autora que ha aconseguit que els seus contes de Les tres bessones (escrits en català) hagen estat traduïts a 35 llengües i, a més,  donaren lloc a la creació d'una sèrie de televisió (produïda per  la companyia Cromosoma S.A i Televisió de Catalunya) que ha estat emesa en 158 països, convertint-se en una de les sèries d'animació europees més llarga de la història.

Recordeu, Llapis i... acció! Roser Capdevila dibuixa al Palau Robert de Barcelona fins el 27 d’abril del 2014.

Coneixements previs sobre TIC

Les noves tecnologies estan en constant evolució, de manera que sempre hi ha algun aparell o programa nou al mercat. Fem una cursa constant per aprendre com funcionen i adaptar-nos al canvi. Però de vegades és impossible arribar a la meta amb alè.

Els primers passos, els de l'entrament, estan dominats: telèfon, televisió i càmeres digitals.

I comença la cursa a bon pas: ús d'ordinadors, Internet, mòbils (dels anomenats intel·ligents) i, des de fa poc, tabletes també.

Augmentem el ritme, però encara amb forces: alguns programes informàtics, xarxes socials i creació de blocs.

I arribem a la meta, vius però amb la sensació que necessitem preparar-nos més: plataformes digitals, assignatures en línia i altres tecnologies que, com que ja no veiem en claredat, no sabem exactament per a què aprofiten.

Per tant, no ens desanimem, que en sabem prou, però no s'ha de deixar l'entrenament.

Comencem assignatura, bloc i entrada.

Salutacions!

Comencem la matèria TIC i dinàmica d'aula aplicades al TILC del Curs de capacitació per a l'ensenyament en valencià a la Universitat d'Alacant.

Pel que fa al bloc, aquest serà el meu diari personal de l'assignatura on escriuré sobre el que fem i aprenem, així com pensaments, propostes i comentaris d'allò que treballem. Deixarem de banda aquells diaris escrits en llibretes de ratlles i amagats baix del matalàs per passar a les noves tecnologies que ens permeten compartir tot tipus d'informació amb un ampli públic arreu del món.

Pel que fa a la seua autora, em presente des d'un poble costaner de La Safor, una comarca de predomini lingüístic valencià, la meua primera llengua, amb la qual em comunique amb la família i els amics, amb la qual he estudiat i amb la qual m'adrece a l'administració.