diumenge, 26 de gener del 2014

TILC: Comunicació a Internet


Aquesta setmana he explorat el món de les xarxes socials. He estat navegant per diverses xarxes socials, però en aquesta entrada voldria parlar-vos d’una en concret, de Pinterest
Pinterest és una xarxa social que permet als seus usuaris trobar, filtrar, organitzar i compartir imatges i vídeos que hi ha a internet. Els usuaris poden crear i organitzar per temes col·leccions d’imatges que es distribueixen de forma molt visual en una espècie de taulers anomenats pinboards. A través dels pinboards es classifiquen els continguts i els usuaris poden seguir els d’altres persones per tal d’acomplir l’objectiu principal d’aquesta xarxa social: unir a persones de tot el món a través de les coses que troben interessants, tal i com fa referència el seu nom (Pinterest = Pin + interest, “enganxa els teus interessos”). 

Aquest tipus de xarxa social basada en imatges (igual que Instagram, Flickr o Facebook) poden ser utilitzades amb finalitats educatives. Pel que fa a la meua especialitat, l’educació plàstica i visual, poden ser un recurs molt potent tant per difondre els treballs dels alumnes com per fer-los arribar exemples d’altres parts del món físic i virtual. Podem utilitzar xarxes com Pinterest per crear pinboards amb exemples de les activitats que han de fer o altres amb imatges del que els alumnes han fet. També es poden seguir els pinboards creats per altres instituts i veure així què és el que fan els seus companys d’altres centres.

Una altra xarxa social que he descobert aquesta setmana és Twitter. Ja havia sentit parlar d'ella, però ara ja en sóc usuària. Pots seguir-me a @ticcattoc

dijous, 23 de gener del 2014

Tecnologia mòbil i ensenyament

L'ús del mòbil a classe es vist per molts professors com un problema. Els alumnes poden distraure's, copiar, jugar o escriure missatges amb altres companys. Per aquesta raó els reglaments interns dels centres en prohibeixen el seu ús.
Però, totes estes accions no autoritzades són conseqüència dels aparells telefònics?
Quan jo anava a l’institut ja existien els mòbils, era la època en què estaven posant-se de moda. Els joves començàvem a tindre'n, però no tots. Eren els telèfons mòbils de la primera o segona generació, aquells que sols s'utilitzaven per a escriure SMS i trucar (de vegades ni això perquè les tarifes planes no eren una opció, i les convencionals no eren aptes per a la paga setmanal d'un adolescent). En tot cas, els mòbils existien però tenien una presència menor que la que gaudeixen actualment.
Tot i no tindre mòbil per a distraure'ns, ho fèiem igualment. A la manera analògica: hi havia professionals que resumien tot un tema en una xicoteta peça de paper, ideal per a ser camuflada el dia de l'examen; les llibretes de quadres es convertien en improvisats taulers del 3 en ratlla i ens enviàvem notetes de paper que passaven per tots els companys de la classe fins arribar al seu destinatari.
Potser els mòbils faciliten ara totes aquestes distraccions, però ni són el causant ni amb la seua prohibició desapareixeran. En canvi sí es poden utilitzar d'una manera més productiva pel que fa a l'ensenyament. Són una finestra a tota la informació en qualsevol lloc i moment. Hui en dia portem molt més que un aparell electrònic a les butxaques. I els nostres alumnes en són conscients.
Ahir vaig tindre l’ocasió d'estar a una aula d’educació plàstica i visual de 1r de l'ESO. Estaven preparant uns fons per a un treball i els vaig sentir en dues ocasions referir-se a aquests aparells. En una d'elles no sabien com dibuixar un animal en concret, necessitaven referències del món real. I el comentari va ser: "trau el mòbil i ho mirem". Qualsevol dubte pot ser resolt en el moment.
Com a professors hem de saber aprofitar aquest potent recurs i no limitar-nos a prohibir-lo únicament pels seus possibles inconvenients. Està clar que no s'ha de permetre per a un ús continu en el que es permeten activitats no pròpies de l'ensenyament, però si s'haurien d'aprofitar tots els avantatges que disposa.
PD: Aquesta entrada ha estat escrita des d'un telèfon intel·ligent durant un trajecte del tren de rodalies. Totes les possibilitats de la xarxa, en qualsevol lloc i en qualsevol moment.

dilluns, 20 de gener del 2014

Núvol de paraules

Avui vull mostrar-vos el núvol de paraules que he creat gràcies a l'aplicació Wordle, una ferrament molt simple i intuïtiva que vos permetrà crear sorprenents núvols de paraules amb uns pocs clics. Entra, experimenta i crea! :D

La llengua i les TIC

L'entrada d'avui va dedicada als diccionaris perquè què hi faríem sense ells? Ho saben tot, de qualsevol paraula que desconegues ells sabran donar-te un significat exacte i precís. 

Alguns són més breus i amb quatre indicacions et solucionen el dubte. Altres, en canvi, s'extenen més i t'informen, no només del significat de les paraules, sinó d'altres aspectes com ara l'etimologia, la pronunciació,etc). Hi ha aquells que saben molts idiomes i et poden traduir qualsevol paraula a altres llengües. També els específics, els que sols saben d'una determinada matèria, però en saben molt d'ella. Estan els que són en paper i que ens fan repassar la posició de les lletres a l'abecedari; però també els diccionaris online : escrivim allò que no sabem, fem un clic i ens donen ràpidament el resultat.

Abans només els trobàvem en paper, voluminosos o no tan grossos, i des de fa poc s'han traslladat també al món virtual. D'aquests últims vaig a parlar avui. 

De diccionaris en català en tenim uns quants, però els que són reconeguts com a normatius són el DIEC2 (màxima autoritat de la llengua catalana) i, pel que fa a la varietat dialectal del valencià, el SALT, reconegut per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. 

Altres diccionaris de definicions són el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana (diccionari que no sols mostra el significat d'una paraula, sinó també a quina família pertany i el seu origen etimològic) i el http://www.diccionari.cat/ (aquest, a més de la definició, la família i l'origen etimològic, mostra també la seua separació sil·làbica).

El diccionari català-valencià-balear recull totes les accepcions que té una paraula segons la regió. També inclou l'etimologia, la fonètica de cada zona, refranys, sinònims i altres informacions útils.

Pel que fa als diccionaris escolars, cal anomenar el DIDAC, un diccionari molt didàctic amb fitxes il·lustrades per aprendre la llengua. I quant a les llengües d'especialitat, el termcat ens permet realitzar la consulta per àrees temàtiques.

També tenim l''OPTImot, que és un metadiccionari que permet consultar en una sola recerca diverses fonts.

I deixant els diccionaris de definicions passem als d'equivalències. El SALT, ja anomenat abans, també ofereix la possibilitat de traduir del valencià al castellà i al francés, i a l'inversa. Però la gran revolució que trobem amb les noves tecnologies, i que era impossible als diccionaris tradicionals de paper, és el fet de poder traduir amb un sol clic oracions completes (fins i tot textos) i no una única paraula. Aquest és el cas del traductor Apertium, que permet traduir del català al castellà, aranés, occità o anglés i a l'inrevés. A més, aquest traductor també contempla la varietat dialectal del valencià. Per exemple, la frase castellana 

Mi niña bruja de ojos rojos se mira al espejo y coge la escoba antes de salir volando.

es traduiria diferent segons activarem l'opció espanyol-català (exemple 1) o l'opció espanyol-català (valencià) (exemple 2):

La meva nena bruixota d'ulls vermells es mira al mirall i agafa l'escombra abans de sortir volant.

La meua xiqueta bruixota d'ulls rojos es mira a l'espill i agafa la granera abans d'eixir volant.

Bé, he dit abans que els diccionaris ho saben tot, però no és del tot cert. De vegades hi ha paraules que tenen un ús ben viu i actiu en un àmbit tan local que poden ser desconegudes al passar al poble del costat i que no apareguen al diccionari. Per exemple, al meu poble diem borles al gra de dacsa que en torrar-se s'obri en forma de flor. Sí, a allò que solem menjar per acompanyar una pel·lícula. I vosaltres, com ho dieu?


diumenge, 12 de gener del 2014

Llapis i... acció!

Amb aquesta entrada voldria recomanar el següent vídeo. Es tracta d'un extracte del Telenoticies migdia de TV3 del dia 8 d'octubre del 2013 on anuncien l'exposicó Llapis i... acció! Roser Capdevila dibuixa al Palau Robert de Barcelona . 


L'he triat per diversos motius. D'una banda, pels bons records d'infantesa, quan arribava de l'escola i seia a veure Les tres bessones. Quantes coses que ens van ensenyar Anna, Helena i Teresa. Contes i més contes (des del Patufet fins La volta al món en 80 dies, passant per El Quixot o Helena de Troia), però també la vida d'altres personatges històrics com Leonardo Da Vinci, Amadeus o Gutenberg. Per tant, és un bon exemple de com podem utilitzar les TIC per ensenyar d'una manera més amena i divertida.

D'altra banda, l'he triat per el meu vessant artístic. He estudiat Belles Arts i considere que Capdevila és una excel·lent il·lustradora. Els seus contes i dibuixos han captivat a milers de nens, fomentat l'interés per la lectura. 
I l'últim motiu és per fer un xicotet homenatge a una autora que ha aconseguit que els seus contes de Les tres bessones (escrits en català) hagen estat traduïts a 35 llengües i, a més,  donaren lloc a la creació d'una sèrie de televisió (produïda per  la companyia Cromosoma S.A i Televisió de Catalunya) que ha estat emesa en 158 països, convertint-se en una de les sèries d'animació europees més llarga de la història.

Recordeu, Llapis i... acció! Roser Capdevila dibuixa al Palau Robert de Barcelona fins el 27 d’abril del 2014.


Coneixements previs sobre TIC

Les noves tecnologies estan en constant evolució, de manera que sempre hi ha algun aparell o programa nou al mercat. Fem una cursa constant per aprendre com funcionen i adaptar-nos al canvi. Però de vegades és impossible arribar a la meta amb alè.

Els primers passos, els de l'entrament, estan dominats: telèfon, televisió i càmeres digitals.
I comença la cursa a bon pas: ús d'ordinadors, Internet, mòbils (dels anomenats intel·ligents) i, des de fa poc, tabletes també.
Augmentem el ritme, però encara amb forces: alguns programes informàtics, xarxes socials i creació de blocs.
I arribem a la meta, vius però amb la sensació que necessitem preparar-nos més: plataformes digitals, assignatures en línia i altres tecnologies que, com que ja no veiem en claredat, no sabem exactament per a què aprofiten.

Per tant, no ens desanimem, que en sabem prou, però no s'ha de deixar l'entrenament.


Comencem assignatura, bloc i entrada.

Salutacions!

Comencem la matèria TIC i dinàmica d'aula aplicades al TILC del Curs de capacitació per a l'ensenyament en valencià a la Universitat d'Alacant.

Pel que fa al bloc, aquest serà el meu diari personal de l'assignatura on escriuré sobre el que fem i aprenem, així com pensaments, propostes i comentaris d'allò que treballem. Deixarem de banda aquells diaris escrits en llibretes de ratlles i amagats baix del matalàs per passar a les noves tecnologies que ens permeten compartir tot tipus d'informació amb un ampli públic arreu del món.

Pel que fa a la seua autora, em presente des d'un poble costaner de La Safor, una comarca de predomini lingüístic valencià, la meua primera llengua, amb la qual em comunique amb la família i els amics, amb la qual he estudiat i amb la qual m'adrece a l'administració.