L'entrada d'avui va dedicada als diccionaris perquè què hi faríem sense ells? Ho saben tot, de qualsevol paraula que desconegues ells sabran donar-te un significat exacte i precís.
Alguns són més breus i amb quatre indicacions et solucionen el dubte. Altres, en canvi, s'extenen més i t'informen, no només del significat de les paraules, sinó d'altres aspectes com ara l'etimologia, la pronunciació,etc). Hi ha aquells que saben molts idiomes i et poden traduir qualsevol paraula a altres llengües. També els específics, els que sols saben d'una determinada matèria, però en saben molt d'ella. Estan els que són en paper i que ens fan repassar la posició de les lletres a l'abecedari; però també els diccionaris online : escrivim allò que no sabem, fem un clic i ens donen ràpidament el resultat.
Abans només els trobàvem en paper, voluminosos o no tan grossos, i des de fa poc s'han traslladat també al món virtual. D'aquests últims vaig a parlar avui.
De diccionaris en català en tenim uns quants, però els que són reconeguts com a normatius són el DIEC2 (màxima autoritat de la llengua catalana) i, pel que fa a la varietat dialectal del valencià, el SALT, reconegut per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Altres diccionaris de definicions són el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana (diccionari que no sols mostra el significat d'una paraula, sinó també a quina família pertany i el seu origen etimològic) i el http://www.diccionari.cat/ (aquest, a més de la definició, la família i l'origen etimològic, mostra també la seua separació sil·làbica).
El diccionari català-valencià-balear recull totes les accepcions que té una paraula segons la regió. També inclou l'etimologia, la fonètica de cada zona, refranys, sinònims i altres informacions útils.
Pel que fa als diccionaris escolars, cal anomenar el DIDAC, un diccionari molt didàctic amb fitxes il·lustrades per aprendre la llengua. I quant a les llengües d'especialitat, el termcat ens permet realitzar la consulta per àrees temàtiques.
També tenim l''OPTImot, que és un metadiccionari que permet consultar en una sola recerca diverses fonts.
I deixant els diccionaris de definicions passem als d'equivalències. El SALT, ja anomenat abans, també ofereix la possibilitat de traduir del valencià al castellà i al francés, i a l'inversa. Però la gran revolució que trobem amb les noves tecnologies, i que era impossible als diccionaris tradicionals de paper, és el fet de poder traduir amb un sol clic oracions completes (fins i tot textos) i no una única paraula. Aquest és el cas del traductor Apertium, que permet traduir del català al castellà, aranés, occità o anglés i a l'inrevés. A més, aquest traductor també contempla la varietat dialectal del valencià. Per exemple, la frase castellana
Mi niña bruja de ojos rojos se mira al espejo y coge la escoba antes de salir volando.
es traduiria diferent segons activarem l'opció espanyol-català (exemple 1) o l'opció espanyol-català (valencià) (exemple 2):
La meva nena bruixota d'ulls vermells es mira al mirall i agafa l'escombra abans de sortir volant.
La meua xiqueta bruixota d'ulls rojos es mira a l'espill i agafa la granera abans d'eixir volant.
Bé, he dit abans que els diccionaris ho saben tot, però no és del tot cert. De vegades hi ha paraules que tenen un ús ben viu i actiu en un àmbit tan local que poden ser desconegudes al passar al poble del costat i que no apareguen al diccionari. Per exemple, al meu poble diem borles al gra de dacsa que en torrar-se s'obri en forma de flor. Sí, a allò que solem menjar per acompanyar una pel·lícula. I vosaltres, com ho dieu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada