L'aula d'informàtica

Quina és la millor organització de l’aula quan necessitem que cada alumne tinga un ordinador?

Moltes aules d’informàtica disposen els ordinadors en fileres, cara a la pissarra o el professor. Aquesta disposició dificulta el pas del professorat per vore que fan els alumnes.

Un altre model és el de ferradura, on tots els ordinadors estan arrimats a les parets. D’aquesta forma, el docent sí pot arribar fàcilment a tots els alumnes, però si és necessari explicar alguna cosa, els alumnes estan d’esquenes al professor. 

Personalment, pense que la millor forma d’organitzar una aula amb ordinadors es una filera perpendicular a la pissarra. D’aquesta manera els ordinadors estan accessibles, i els alumnes poden atendre còmodament a qualsevol explicació necessària. 

Maquinari TIC

Per a què serveixen les TIC? Per a considerar-nos més moderns però seguir utilitzant una metodologia tradicional, o per aprofitar els recursos que ens ofereixen?

En aquest vídeo una professora ensenya als seus alumnes les taules de multiplicar, fent servir una metodologia molt tradicional: la memorització. Els alumnes aprenen la taula del dos a base de repetir-la fins memoritzar-la. En un moment donat, el director informa que dotaran l'escola amb noves tecnologies per millorar-la i oferir un ensenyament més modern. Però, tot i que ara tots els alumnes tenen un ordinador i l'aula està proveïda d'un projector, una pissarra digital i un televisor, la professora continua impartint la classe igual que ho feia abans, i els alumnes continuen aprenent de forma tradicional.

No es tracta doncs d'una qüestió de tecnologia, sinó de pedagogia. Un ensenyament modern no vol dir tindre els últims aparells tecnològics a l'aula. Es tracta però, de saber traure els avantatges que aquests poden aportar per fer un bon ús de les TIC. Les hem d'utilitzar però amb una metodologia innovadora. No es tracta de convertir el projector amb la pissarra tradicional, sinó d'aprofitar els recursos que aquestes ens ofereixen i que eren impossible d'imaginar quan sols teníem una pissarra i un guix. 

Per tant, el docent és el primer que s'ha de modernitzar. Adapatar-se al canvi i a les noves metodologies, i no únicament ensenyar-se a projectar una taula de multiplicar sobre una pissarra digital. Ha d'aprendre com pot ensenyar als alumnes d'una forma més interactiva, especialitzada i adaptable a les característiques de l'alumnat.

Aprenentatge a Internet

Internet no és sols una font quasi inesgotable d'informació que podem utilitzar per ensenyar, també hi ha una gran varietat de propostes per aprendre. Si la setmana passada vèiem quines possibilitats ens oferia la xarxa pel que fa a fonts de consulta, aquesta he descobert un altre tipus de pàgines: aquelles que inciten, com si d'un motor es tractara, a iniciar l'aprenentatge. Pàgines que desperten la curiositat de l'aprenent per voler saber més i més i promouen l'autoaprenentatge. Parle de les webquest, les caceres del tresor, els blocs i les wikis. 

Les Webquest són plataformes online orientades a la investigació en les quals es proposa als participants una tasca o problema per tal que els alumnes cerquen informació, investiguen i la transformen per extraure les seues pròpies conclusions. És a dir, són propostes didàctiques de recerca guiada. Tota la informació utilitzada prové de la xarxa i estan dissenyades perquè l'alumnat aprenga a utilitzar la informació que té al seu abast. El disseny d'una webquest pot variar però totes tenen la mateixa estructura: Introducció, Tasca, Procés, Avaluació i Conclusió. Perquè vegeu un exemple, Amb la llengua a les mans, els poemes visuals i Fem un còmic! Fem una història gràfica!  són dues webquests relacionades amb l'àrea d'Educació plàstica i visual.

Una altra proposta d'aprenentatge a internet són les caceres del tresor. Aquestes són activitats en què  es proposa a l'alumne una sèrie de preguntes i un llistat de direccions webs d'on es pot traure la informació per contestar-les. Generalment hi ha també una última pregunta o "Gran pregunta", on hauran d'integrar i demostrar els coneixements adquirits durant el procés. La cacera del tresor Gaudí o La perspectiva són exemples útils per a la nostra especialitat.

Els blocs són diaris interactius personals on l'autor pot introduir articles amb data de publicació. Cada bloc té el seu propi tema i l'autor va afegint notícies, opinions, articles, enllaços a altres recursos web... A més hi ha la possibilitat d'una comunicació autor-lector gràcies als comentaris que es poden escriure a cada entrada. Un bloc pot ser un potent recurs per a l'aula, com per exemple en el bloc Educació visual i plàstica.

Per acabar, cal parlar també de les wikis. La seua característica principal és que són webs que es creen col·lectivament amb les aportacions dels d'usuaris que les poden editar en qualsevol moment. Una wiki molt interessant per a EPV és la Wikipaintings visual art encyclopedia, que la podem trobar en anglès, espanyol o portuguès entre altres llengües.

L'aprenentatge a internet és una realitat. Avui en dia, la xarxa pot ser des d'un reforç per a l'ensenyament tradicional a les aules fins a un espai propi d'aprenentatge que propicia els cursos a distància i es converteix en la pròpia aula. Una aula, clar està, virtual.

Informació a Internet

Aquesta setmana he estat navegant per la xarxa. Una xarxa formada per milions de fils que, ben aprofitats, ens poden ser molt útils com a docents.

A internet hi ha portals educatius on podem trobar un gran nombre d'enllaços a propostes educatives, notícies, concursos, formació...

També podem trobar una gran varietat de pàgines web amb recursos educatius en la nostra llengua, perfectes per ampliar la nostra tasca de professors. Els alumnes poden interactuar amb la web i d'aquesta manera aprendre d'una forma més lúdica.

Una de les webs que més m'ha agradat és la wiki que ha creat la professora d'educació visual i plàstica de l'escola Jesus-Maria Cludina Thévenet. Pense que em pot servir molt quan siga docent perquè hi ha una gran varietat de temes i informacions molt útils per treballar a classe.

Personalment opine que hem d'aprofitar aquesta eina que se'ns presenta perquè és una forma d'acostar-nos a un alumnat que és natiu digital. Sols veig un inconvenient: els nostres centres encara no ho són. Falten recursos a les aules que facen possible aquesta realitat. De moment, però, podem recomanar aquestes pàgines als nostres alumnes per tal que practiquen a casa el que s'ha vist a classe.

Portals educatius

Abans, quan necessitàvem materials per ampliar els continguts vistos a classe, recorríem a les biblioteques. Ara podem fer-ho també als portals educatius. En destaquem tres en la nostra llengua:

• Edu3.cat és un portal amb una estructura clara i senzilla. En la pàgina principal ens proposen les diferents matèries educatives. Si fem clic en la que ens interessa ens dirigeix a un llistat de recursos relacionats amb ella. A la part dreta de la pàgina d'inici també hi ha altres recursos interdisciplinaris: una àrea professorat, recursos audiovisuals (molt interessants) i una programació educativa.

• El portal EDU365.CAT té una estructura un poc més complexa. La pàgina principal s'organitza en diferents columnes segons el contingut: Etapes, Llegeix, Crea, Juga, Imagina, Internet segura, Novetats i Notícies i activitats. En cada apartat hi ha nombrosos enllaços que ens ajudaran en la nostra tasca com a docents.

 

• El XTEC és el més complex de tots els tres portals. Hi ha molta informació i és més fàcil perdre's navegant. Entre els seus apartats de la pàgina d'inici trobem: Agenda, Als centres, Juga i aprèn, Destaquem, D'intetès i Premis i concursos. També hi ha un apartat amb enllaços a altres portals i a blocs educatius. Però al menú superior trobem encara més seccions com Centres, Formació, Projectes o Serveis educatius.

  Amb la quantitat de propostes educatives que ens ofereixen aquests portals és quasi impossible no trobar allò que busquem. L'únic inconvenient possible és que no tots els enllaços són en català.

TILC: Comunicació a Internet

Aquesta setmana he explorat el món de les xarxes socials. He estat navegant per diverses xarxes socials, però en aquesta entrada voldria parlar-vos d’una en concret, de Pinterest. 

Pinterest és una xarxa social que permet als seus usuaris trobar, filtrar, organitzar i compartir imatges i vídeos que hi ha a internet. Els usuaris poden crear i organitzar per temes col·leccions d’imatges que es distribueixen de forma molt visual en una espècie de taulers anomenats pinboards. A través dels pinboards es classifiquen els continguts i els usuaris poden seguir els d’altres persones per tal d’acomplir l’objectiu principal d’aquesta xarxa social: unir a persones de tot el món a través de les coses que troben interessants, tal i com fa referència el seu nom (Pinterest = Pin + interest, “enganxa els teus interessos”). 

Aquest tipus de xarxa social basada en imatges (igual que Instagram, Flickr o Facebook) poden ser utilitzades amb finalitats educatives. Pel que fa a la meua especialitat, l’educació plàstica i visual, poden ser un recurs molt potent tant per difondre els treballs dels alumnes com per fer-los arribar exemples d’altres parts del món físic i virtual. Podem utilitzar xarxes com Pinterest per crear pinboards amb exemples de les activitats que han de fer o altres amb imatges del que els alumnes han fet. També es poden seguir els pinboards creats per altres instituts i veure així què és el que fan els seus companys d’altres centres.

Una altra xarxa social que he descobert aquesta setmana és Twitter. Ja havia sentit parlar d'ella, però ara ja en sóc usuària. Pots seguir-me a @ticcattoc

Tecnologia mòbil i ensenyament

L'ús del mòbil a classe es vist per molts professors com un problema. Els alumnes poden distraure's, copiar, jugar o escriure missatges amb altres companys. Per aquesta raó els reglaments interns dels centres en prohibeixen el seu ús.

Però, totes estes accions no autoritzades són conseqüència dels aparells telefònics?

Quan jo anava a l’institut ja existien els mòbils, era la època en què estaven posant-se de moda. Els joves començàvem a tindre'n, però no tots. Eren els telèfons mòbils de la primera o segona generació, aquells que sols s'utilitzaven per a escriure SMS i trucar (de vegades ni això perquè les tarifes planes no eren una opció, i les convencionals no eren aptes per a la paga setmanal d'un adolescent). En tot cas, els mòbils existien però tenien una presència menor que la que gaudeixen actualment.

Tot i no tindre mòbil per a distraure'ns, ho fèiem igualment. A la manera analògica: hi havia professionals que resumien tot un tema en una xicoteta peça de paper, ideal per a ser camuflada el dia de l'examen; les llibretes de quadres es convertien en improvisats taulers del 3 en ratlla i ens enviàvem notetes de paper que passaven per tots els companys de la classe fins arribar al seu destinatari.

Potser els mòbils faciliten ara totes aquestes distraccions, però ni són el causant ni amb la seua prohibició desapareixeran. En canvi sí es poden utilitzar d'una manera més productiva pel que fa a l'ensenyament. Són una finestra a tota la informació en qualsevol lloc i moment. Hui en dia portem molt més que un aparell electrònic a les butxaques. I els nostres alumnes en són conscients.

Ahir vaig tindre l’ocasió d'estar a una aula d’educació plàstica i visual de 1r de l'ESO. Estaven preparant uns fons per a un treball i els vaig sentir en dues ocasions referir-se a aquests aparells. En una d'elles no sabien com dibuixar un animal en concret, necessitaven referències del món real. I el comentari va ser: "trau el mòbil i ho mirem". Qualsevol dubte pot ser resolt en el moment.

Com a professors hem de saber aprofitar aquest potent recurs i no limitar-nos a prohibir-lo únicament pels seus possibles inconvenients. Està clar que no s'ha de permetre per a un ús continu en el que es permeten activitats no pròpies de l'ensenyament, però si s'haurien d'aprofitar tots els avantatges que disposa.

PD: Aquesta entrada ha estat escrita des d'un telèfon intel·ligent durant un trajecte del tren de rodalies. Totes les possibilitats de la xarxa, en qualsevol lloc i en qualsevol moment.